La presència d’Emma Alcalá a l’Arxiu d’Artistes Dones de Catalunya suposa un pas més en la visibilització d’una trajectòria que, des de fa anys, dialoga amb el territori, la memòria i la justícia social. La seva incorporació no només reconeix la solidesa de la seva obra, sinó també el seu paper dins d’una generació de creadores que entén l’art com un vehicle per activar diàleg i consciència.
Amb una estètica íntimament lligada a la terra, als processos naturals i a la fragilitat humana, el treball d’Alcalá s’ha consolidat com una proposta profundament sensible i, alhora, conceptualment ferma. El seu llenguatge artístic combina simbolismes arrelats a la tradició mediterrània amb una lectura contemporània del cos, de la identitat i dels vincles que ens sostenen.
L’arxiu, que reuneix perfils de dones artistes vinculades a Catalunya, destaca la pluralitat de veus que han marcat —i continuen marcant— el pols artístic del territori. La incorporació d’Emma Alcalá amplia aquesta cartografia creativa amb una obra que abraça la transformació, el pas del temps i la relació emocional entre les persones i el seu entorn.
Per a aquells que segueixen la seva trajectòria, aquest reconeixement no sorprèn: Emma Alcalá ha cultivat una identitat artística coherent, honesta i profundament humana. Cada sèrie i cada exposició funcionen com a capítols d’una mateixa investigació poètica, on la matèria es converteix en memòria i la memòria en gest.
La seva entrada a l’arxiu és, en definitiva, una invitació a revisitar la seva obra des d’una perspectiva històrica i contemporània alhora, i a situar-la al lloc que mereix dins del teixit cultural català.